Askois grecs, amb 25 segles d’història, al Museu del Cantir d’Argentona

M’han impressionat aquests «askois» grecs trobats al Museu del Càntir d’Argentona, de la col·lecció Jaume Bagot.

Es tracta d’obra amb 24 o 25 segles d’història. Aquesta mena de càntirs sembla que estaven destinats als déus…

Aquest és el text que el Joan Gener Sala ha escrit per acompanyar al visitant:

«(…) Els askoi grecs, produïts als segles V i IV a C., assoleixen formes diferents: els més antics de Clazòmenes o els àtics de figures vermelles són vasos petits de fons pla amb el bec estret i una nansa ample a sobre. N’hi ha una iconografia i d’altres totalment negres. N’hi ha amb iconografia i d’altres totalment negres. Alguns tenen figures plàstiques fetes amb motllos, per això els askoi són també vasos plàstics. Els de la Magna Grècia segueixen el model àtic però amb més tamany. Apart dels de Daunia i Casona, hi ha els de les cultures natives itàliques influenciades pels grecs i que fan askoi amb molt de color i el fons clar.

Es creu que l’askos servia per guardar diferents líquids: olis, perfums i potser aigua lustral per fer cerimònies religioses com casaments, enterraments o sacrificis, vessant l’aigua damunt del foc.

Alguns askoi, per la seva forma, es poden comparar amb els càntirs, com una mena de precursors, que poden guardar aigua, però la seva funció és molt diferent. Si contenen aigua no és perquè la beguin els homes, sinó que està destinada als déus (…)»


La roca roja, de Raimond Aguiló i Bartolomé.

A les portes de la Biblioteca del poble un prestatge ple de llibres abandonats, oblidats, desestimats… llibres que la gent ja no vol, que ja no volem.

Faig una ullada, sempre en faig una ullada però mai no me n’agafo cap.

Avui, però, un d’ells m’ha cridat l’atenció: «La roca roja«, del Raimond Aguiló i Bartolomé, 34è Premi de Poesia Marià Manent, de Premià de Dalt, 2010.

A la nit, a casa, me’l fullejo.

Em quedo, tot just amb un parell de versos: «la memòria és això, recular fins on arribi el record, cap als llocs i als fets i als noms, i si no en tens prou, puja a la roca roja i guaita el teu passat».

I aquí segueixo, guaitant enrere.

Terminologia bàsica de la resolució alternativa de conflictes.

En el marc del Dia Europeu de la Mediació, amb la voluntat de contribuir a la comprensió i la divulgació de conceptes rellevants d’aquest àmbit (el de la mediació), el TERMCAT i el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, del Departament de Justícia, difonen una infografia interactiva [i un vídeo] en què es presenten els procediments de resolució alternativa de conflictes (coneguts com a ADR) més habituals.

El cert és que anem farts de sentir parlar de mediació, però aquesta senzilla infografia interactiva aclareix, tot just amb 4 línies les diferències entre mediació, arbitratge, dret col·laboratiu, negociació i conciliació.


Font: http://www.termcat.cat/docs/ADR/

Ermita de Sant Bartomeu (Òrrius)

Al cim de la carretera entre Òrrius i La Roca hi ha l’ermita de Sant Bartomeu, just a l’inici del camí que puja fins Cèllecs.
Avui hem tingut sort i hem trobat l’ermita oberta 🙂

Hem aprofitat la passejada per amagar, ben a prop de l’ermita, un geocatxé.

I ja que hi érem aquí dalt, ens hem acostat a fer un glop d’aigua a la Font de Sant Bartomeu que és un lloc ben acollidor… i fresquet… sembla ser al bell mig de la ruta que porta fins el «Bosc Encantat»…

Leer másErmita de Sant Bartomeu (Òrrius)

Una petita Biblioteca Ideal

«Clàssics per a la vida: Una pètita biblioteca ideal» és el títol del llibre de Nuccio Ordine traduït al català per Jordi Bayod.

L’obra proposa una mena de canon de lectures.

Un fragment de la contraportada diu:

Nucció Ordine ens convida a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, cervantes, Rilke…. Ja que per l’autor, l’ensenyament i l’educació constitueixen una forma de resistència a les lleis omnipresents del mercat, a la mercantilització de les nostres vides, al temible pensament únic.

Aquesta és la proposta d’Ordine, en l’ordre que ell mateix suggereix:

  • Ciutadella, Antoine de Sant-Exupéry
  • El mercader de Venècia, William Shakespeare
  • «El mercat de piazza Navona», Giuseppe Gioachino Belli
  • Cartes sobre la bogeria de Demòcrit, Hipòcrates
  • Orland Furiós, Ludovico Ariosto
  • El convit, Plató
  • Els Buddenbrook, La decadència d’una família, Thomas Mann
  • Cartes, Nicolau Maquiavel
  • Memòries d’Adrià, Marguerite Yourcenar
  • Anys d’aprenentatge de Wilhelm Meister, Johan Wolfgang von Goethe
  • «Tal vegada la meva última carta a Mehmet», Nazim Hikmet
  • «Mendel el dels llibres», Stefan Zweig
  • L’artífex, Jorge Luis Borges
  • El sopar de cendra, Giordano Bruno
  • Poesies juvenils, Rainer Maria Rilke
  • «Una canço nadalenca», Charles Dickens
  • Jerusalem alliberada, Torquato Tasso
  • Emblemes, Andrea Alciato
  • Si això és una home, Primo Levi
  • Don Quixot de la Manxa, Miguel de Cervantes
  • Decameró, Giovanni Boccaccio
  • Antologia de Spoon River, Edgar Lee Masters
  • La vida i les sorprenents aventures de Robinson Crusoe, Daniel Defoe
  • Oracle manual i art de prudència, Baltasar Gracián
  • Orland Furiós, (II), Ludovico Ariosto
  • Gargantua i Pantagruel, François Rabelais
  • El petit príncep, Antoine de Saint-Exupéry
  • Assaigs, Michel de Montaigne
  • Els viatges de Gulliver, Jonathan Swift
  • L’escola de les dones, Molière
  • Volpone, Ben Jonson
  • Cent anys de solitud, Gabriel García Márquez
  • «Dora Markus», Eugenio Montale
  • El soldat fanfarró, Plaute
  • Odissea, Homer
  • Del seu retorn, Rutili Namacià
  • El vell Goriot, Francesco Guicciardini
  • «Amor», Guy de Maupassant
  • Diccionari de tòpics, Gustave Flaubert
  • Les ciutats invisibles, Italo Calvino
  • «Itaka», K.P.Kavafis
  • Sobre la dissimulació honesta, Torquato Accento
  • «Campo di Fiori», Czseslaw Milosz
  • Cyrano de Bergerac, Edmond Rostand
  • Pensaments, Montesquieu
  • «El somni», John Donne
  • «Autopsicografia», Fernando Pessoa
  • La subjugació de les dones, John Stuart Mill
  • «Sobre l’educació», Albert Einstein

Sí: ho reconec: aquí un fan incondicional de l’Optimot

I sóc tan fan que, a més de tenir l’accés directe a la barra de marcadors de tots els meus navegadors, a tots els meus dispositius,  comparteixo aquí, en aquest particular àtic, el que és i de quines fonts es nodreix:

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.
Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts.

Aquestes són les fonts:

Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
És el diccionari normatiu de la llengua catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua. Aquest diccionari conté el lèxic de la llengua general.

Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
Són els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), que inclouen les formes generals i les principals variants dialectals, amb el desenvolupament complet dels temps simples i els compostos.

Fitxes de l’Optimot
Són fitxes elaborades pel servei de consultes Optimot, que tenen l’objectiu de difondre la normativa lingüística vigent i d’explicar qüestions relatives a l’ús de la llengua, d’una manera concisa i didàctica. Les fitxes de l’Optimot es classifiquen en les categories següents: fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua.

Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
És l’obra que recull la normativa ortogràfica vigent. Ha estat elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua.

Diccionari català-castellà i Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Són dos diccionaris bilingües del grup editorial Enciclopèdia Catalana, que proposen possibles equivalències entre el català i el castellà i entre el castellà i el català.

Diccionaris terminològics del TERMCAT
Són diccionaris especialitzats elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT. Recullen termes de diferents àmbits del coneixement: economia, dret, gastronomia, indústria, zoologia, etc. Les fitxes terminològiques que contenen termes normalitzats, és a dir, aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, presenten el distintiu Neoloteca.

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició)
És l’obra que recull la forma oficial de 53.000 topònims de Catalunya, elaborada per la Comissió de Toponímia de Catalunya, que és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans
És l’obra que recull la forma normativa catalana dels topònims més significatius de la Catalunya del Nord, elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans. Inclou també la pronúncia de cada topònim d’acord amb la notació de l’alfabet fonètic internacional.

Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
Són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviatures, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.), elaborades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

I a sobre, quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.

 

Font: http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/eines_i_recursos/autoservei/fonts_optimot

Checklist per saber si els nostres fills poden estar en perill a Internet i les xarxes

Ho firma la Redacció del diari «El Món» (www.elmon.cat) i l’aposta que fa és que «Amb aquest senzill qüestionari sabràs si els teus fills estan en risc a les xarxes»…

És un qüestionari senzill que els Mossos d’Esquadra solen compartir en les seves xerrades al respecte.

És senzill, però trobo que molt orientador. És un encert la possibilitat d’autorevisar les teves respostes amb el barem que s’incorpora al final del qüestionari.

Aquest és el qüestionari:

1. Crec que Internet és molt útil per estudiar, entretenir-se i comunicar-se.

2. Sé els noms d’usuari del meu fill/a.

3. Sé quants comptes amb contrasenyes té creats a la xarxa.

4. Sé des de quins llocs es connecta el meu fill/a a Internet.

5. Sé quanta estona passa el meu fill/a connectat i des d’on es connecta.

6. Sé quin ús fa de les xarxa socials, per correu electrònic i telèfon mòbil.

7. Sé quins recursos educatius visita el meu fill/a.

8. Sé quins jocs online i serveis visita el meu fill/a.

9. He vist el perfil públic del meu fill/a les xarxes socials.

10. Conec quins problemes o conflictes ha tingut amb altres usuaris.

11. He mantingut converses amb el meu fill/a sobre el ciberassetjament.

12. Parlo amb el meu fill/a perquè no doni dades personals per Internet.

13. Quan el meu fill/a navega per Internet en faig la supervisió.

14. Requereixo al meu fill/a que em consulti abans de fer compres per Internet.

15. Sé que Internet té alguns perills i per això converso amb ell/a sovint.

16. Adverteixo al meu fill/a sobre webs amb continguts il·legals i/o nocius.

17. Parlo al meu fill/a sobre els impostors i els assetjadors d’Internet.

18. Utilitzem en tots els dispositius un sistema de control parental, tallafocs i antivirus.

19. Regulo l’ús d’Internet i del mòbil (regles i horaris).

20. Dono exemple al meu fill/a sobre com fer un ús responsable d’Internet i del mòbil.

I aquí el barem:

1. Si coneixeu més de 15 respostes: Enhorabona!

En sabeu d’Internet i dels perills per els menors. Us agrada conversar amb ells i us preocupa l’adequat ús que fan d’aquesta eina.

2. Si coneixeu de 10 a 15 respostes: Compte, us esteu dormint sobre els llorers.

Esteu oblidant que els menors necessiten la vostra orientació per utilitzar Internet adequadament.

3. Si coneixeu menys de 10 respostes: S’ha exclòs d’Internet.

No obstant això, heu de saber que és important pels joves i adolescents de la nostra època, i que requereixen la vostra orientació per para utilitzar-lo de forma adequada.


Font: http://elmon.cat/vida/amb-aquest-senzill-questionari-sabras-si-els-teus-fills-estan-en-risc-a-les-xarxes

Videolearning: 5 beneficis i 5 consells

Arribo a aquest article via Linkedin.

Seguint el contingut, arribo a elearningactual.com

L’article inclou un video que no arribo a visionar: tinc prou amb el text…

Darrerament em plantejo el vídeo com a contingut per als meus alumnes, adults, en model blended learning, però encara no he trobat ben bé com solucionar el mode passiu en que es col·loca l’alumne i que, per a mi, sovint és més ràpid llegir que visionar. L’Eva Garcia ho planteja en part, però no aporta, em sembla cap resposta més o menys convincent.

Sigui com sigui,  la infografia de l’article em sembla un bon «post-it» que vull tenir present:

Font: https://elearningactual.com/videolearning-consejos-beneficios/

La reinserció i reeducació en centres penitenciaris, és possible?

Aquí un treball de Paula Latorre Pérez, de la Universitat Jaume I, que es planteja aquesta pregunta.

L’objectiu final del treball és «conocer los métodos y programas terapéuticos actuales de los que dispone el sistema penitenciario español, y proponer un programa alternativo que se embarque en un proyecto cambio conductual el los presos más jóvenes, para modificar a nivel conductual, cognitivo y emocional todas aquellas conductas inapropiadas o delictivas que les han llevado a su ingreso en prisión.»

El que m’ha interessat en un primer moment ha estat, però, la identificació de les característiques psicosocials de la població penitenciària (pàgines 6 a 10) que, tot i referir només al Centre de Picassent (València) bé serveixen per fer un acostament a la qüestió.

Lareinsercioesposible-TFG_Latorre Perez_Paula

Capitells del Claustre del Monastir de Sant Cugat

Visitar el claustre del Monastir de Sant Cugat ha estat una magnífica forma de concloure l’any… fotogràfic.
És un espai extraordinari, i fotografiar els capitells ha estat una experiència «religiosa».

He fet les dues o tres primeres captures amb el 18-20 però de seguida he vist que, donada la distància, el 50 fix 1.8 aniria molt millor.

M’ha agradat tant que al 2018 buscaré una matí (de primavera) per tornar, amb més calma, i disparar sense cap presa.

Ja veurem.

 

En blanc i negre

Faig fotos des de fa més de 20 anys però professionalment he vingut treballant en el món de l’educació i la tecnologia, com a consultor TIC especialitzat en formació tant presencial com a través d’internet.

EN BLANC I NEGRE és, tot just, un projecte personal de fotografia: una idea senzilla en un sector saturat pels molts professionals que s’hi dediquen i per les prestacions que les càmeres digitals aporten a la fotografia domèstica.

Però la proposta d’EN BLANC I NEGRE és particular pel tipus de fotografia de que es tracta:

Fotografio persones
Especialment persones ubicades en el seu context social i relacional: quan interactuen amb altres persones, quan s’exposen, quan treballen, quan juguen…

Però també exploro el món del retrat estàtic en la cerca del detall mínim però revelador…

Fotografio processos
La festa d’una escola no és tan sols quan els alumnes estan al damunt de l’escenari: inclou tota la preparatòria, els nervis dels docents, l’atenció dels pares i mares, els instruments o les disfresses, i tots els detalls que puguin ser rellevants en el desenvolupament de l’esdeveniment.

Així no és tant transmetre a través d’una foto com fer-ho a través de tota una sèrie.

Fotografio en blanc i negre
Ja m’ho demanava la meva mare fa vint anys quan començava, la meva companya ara, els amics, els primers clients… Per què dispares en blanc i negre?

És, està clar, una qüestió totalment subjectiva: quan tinc una càmara a la ma veig el món en blanc i negre. Disparo en raw, que és un tipus d’arxiu que permet recuperar, si es vol, el color. Però quan estic editant i processant les fotos, sento que el color distreu d’allò que és important a la foto, de la seva essència, d’allò que transmet, del que expressa…

 

A voltes amb l’e-learning

Tinc entre mans dues propostes d’e-learning, blended learning per a ser més exactes. [B1 i 3R]

Les dues parteixen de formació que ja es fa en mode presencial.

Baix pressupost, poc o nul suport tècnic i poc suport institucional.

Intento posar en ordre algunes idees, faig algunes cerques ràpides (em fa una certa mandra recuperar la formació del Màster)


Li dono alguna volta al Model ADDIE que ja faig servir a alguns projectes d’Arquera.com

No estic molt segur ara de com enfocar-ho, si conservar en aquests dos projectes la capa «marquetera i comercial» o mantenir-me «purista».

ANALISI -> DISSENY -> DESENVOLUPAMENT -> IMPLEMENTACIÓ -> AVALUACIÓ