Askois grecs, amb 25 segles d’història, al Museu del Cantir d’Argentona

M’han impressionat aquests «askois» grecs trobats al Museu del Càntir d’Argentona, de la col·lecció Jaume Bagot.

Es tracta d’obra amb 24 o 25 segles d’història. Aquesta mena de càntirs sembla que estaven destinats als déus…

Aquest és el text que el Joan Gener Sala ha escrit per acompanyar al visitant:

«(…) Els askoi grecs, produïts als segles V i IV a C., assoleixen formes diferents: els més antics de Clazòmenes o els àtics de figures vermelles són vasos petits de fons pla amb el bec estret i una nansa ample a sobre. N’hi ha una iconografia i d’altres totalment negres. N’hi ha amb iconografia i d’altres totalment negres. Alguns tenen figures plàstiques fetes amb motllos, per això els askoi són també vasos plàstics. Els de la Magna Grècia segueixen el model àtic però amb més tamany. Apart dels de Daunia i Casona, hi ha els de les cultures natives itàliques influenciades pels grecs i que fan askoi amb molt de color i el fons clar.

Es creu que l’askos servia per guardar diferents líquids: olis, perfums i potser aigua lustral per fer cerimònies religioses com casaments, enterraments o sacrificis, vessant l’aigua damunt del foc.

Alguns askoi, per la seva forma, es poden comparar amb els càntirs, com una mena de precursors, que poden guardar aigua, però la seva funció és molt diferent. Si contenen aigua no és perquè la beguin els homes, sinó que està destinada als déus (…)»


Ermita de Sant Bartomeu (Òrrius)

Al cim de la carretera entre Òrrius i La Roca hi ha l’ermita de Sant Bartomeu, just a l’inici del camí que puja fins Cèllecs.
Avui hem tingut sort i hem trobat l’ermita oberta 🙂

Hem aprofitat la passejada per amagar, ben a prop de l’ermita, un geocatxé.

I ja que hi érem aquí dalt, ens hem acostat a fer un glop d’aigua a la Font de Sant Bartomeu que és un lloc ben acollidor… i fresquet… sembla ser al bell mig de la ruta que porta fins el «Bosc Encantat»…

Leer másErmita de Sant Bartomeu (Òrrius)

Capitells del Claustre del Monastir de Sant Cugat

Visitar el claustre del Monastir de Sant Cugat ha estat una magnífica forma de concloure l’any… fotogràfic.
És un espai extraordinari, i fotografiar els capitells ha estat una experiència «religiosa».

He fet les dues o tres primeres captures amb el 18-20 però de seguida he vist que, donada la distància, el 50 fix 1.8 aniria molt millor.

M’ha agradat tant que al 2018 buscaré una matí (de primavera) per tornar, amb més calma, i disparar sense cap presa.

Ja veurem.

 

En blanc i negre

Faig fotos des de fa més de 20 anys però professionalment he vingut treballant en el món de l’educació i la tecnologia, com a consultor TIC especialitzat en formació tant presencial com a través d’internet.

EN BLANC I NEGRE és, tot just, un projecte personal de fotografia: una idea senzilla en un sector saturat pels molts professionals que s’hi dediquen i per les prestacions que les càmeres digitals aporten a la fotografia domèstica.

Però la proposta d’EN BLANC I NEGRE és particular pel tipus de fotografia de que es tracta:

Fotografio persones
Especialment persones ubicades en el seu context social i relacional: quan interactuen amb altres persones, quan s’exposen, quan treballen, quan juguen…

Però també exploro el món del retrat estàtic en la cerca del detall mínim però revelador…

Fotografio processos
La festa d’una escola no és tan sols quan els alumnes estan al damunt de l’escenari: inclou tota la preparatòria, els nervis dels docents, l’atenció dels pares i mares, els instruments o les disfresses, i tots els detalls que puguin ser rellevants en el desenvolupament de l’esdeveniment.

Així no és tant transmetre a través d’una foto com fer-ho a través de tota una sèrie.

Fotografio en blanc i negre
Ja m’ho demanava la meva mare fa vint anys quan començava, la meva companya ara, els amics, els primers clients… Per què dispares en blanc i negre?

És, està clar, una qüestió totalment subjectiva: quan tinc una càmara a la ma veig el món en blanc i negre. Disparo en raw, que és un tipus d’arxiu que permet recuperar, si es vol, el color. Però quan estic editant i processant les fotos, sento que el color distreu d’allò que és important a la foto, de la seva essència, d’allò que transmet, del que expressa…