Gènere i presó. Programa de perspectiva i equitat de gènere en l’àmbit penitenciari

Treballar qüestions com el gènere no és fàcil, gens. A la vista està l’actual panorama de violència de gènere i violència sexual que, deixeu-me dir-ho així, ens dessola.

Doncs imaginem per un moment com deu ser treballar aquesta qüestió en el context dels centres penitenciaris i també, com d’important i necessària esdevé aquesta tasca en seu penitenciària.

Un grup de professionals que treballen a presons, han col·laborat per crear i compartir aquest extraordinari material que sense cap mena de dubte paga la pena revisar si en algun moment et toca treballar el tema amb un grup d’alumnes, un equip de treball, etc.

Aquí el que al respecte diu la web de la Generalitat:

«Aquest llibre és fruit del treball col·laboratiu dels membres de la comunitat de pràctica de referents de gènere dels centres penitenciaris, i aporta la garantia que la perspectiva de gènere s’analitza des de la realitat viscuda en un centre penitenciari, lluny de teories o de models difícils d’aplicar. La seva lectura condueix a la reflexió i l’autoconeixement a tothom que estigui interessat en aquesta realitat, i dona arguments que posen de manifest l’origen de moltes de les desigualtats que comporten discriminacions i violències. És un bon indicador de la vocació professional i del compromís present a les institucions penitenciàries del nostre país.»

Font: http://justicia.gencat.cat/ca/departament/publicacions/col_leccions_actives/programa_compartim/

2018_11_16_pc-19-genere-i-preso

Estratègies didàctiques per fomentar l’educació per al desenvolupament en l’àmbit escolar

Hi ha molta gent fent feina molt interessant per fer d’aquest món un lloc millor.

A partir d’el correu electrònic del Jordi Cuixart  «Des de la presó: 17 anys de presó no ens faran renunciar a res» arribo a la web lafede.cat (Organitzacions per a la justícia global).

No la coneixia malgrat la seva històrica trajectòria.

El baner «Recursos per a una educació transformadora» em crida l’atenció i el segueixo fins anar a parar a una altra web, la de  CeD: Competències i educació per al desenvolupament.

M’entretinc a mirar què és això i ho trobo aquí.

Competències i EpD és un projecte de formació i innovació educativa dirigit a professorat i personal tècnic d’ong que té una duració tres anys amb diferents nivells d’implicació.

Però segueixo navegant per la seva opció de Recursos i Estratègies didàctiques.

M’agrada molt el que trobo.

 

I segueix…

 

 

Microsoft Learning Content Development System: un generador de continguts per l’elearning

Microsoft Learning Content Development System (LCDS), és una apliació de Microsoft (gratuïta) que permet generar continguts per a elearning, exportable en SCORM.

LCDS incorpora una sèrie de plantille sque ens faciliten molt la creació dels continguts i permet una personalització realment diversa.

Aquí el Manual en castellà.

Manual-LCDs-v23-PDF

Avaluar els projectes per avaluar l’assoliment de les competències

De tant en tant m’apareix al timeline un tuit dels «d’imprimir» per tenir-lo sempre ben a prop i ben present.
Com aquest al respecte de l’Aprenentatge bast en projectes:



Acostament a la gamificació més enllà de la pointificació

En una ocasió, a una Jornada d’Educació i TIC, vaig sentir a l’Oriol Ripoll que per programar una bona gamificació calia ser un jugador, recuperar allò que ens agradava del joc (que em disculpi si potser no el vaig entendre correctament)… i em va semblar coherent,  i conseqüentment em vaig desconnectar de la qüestió, vaig decidir ni intentar gamificar una sola sessió perquè si hi ha quelcom que no m’agrada són justament els jocs de taula: zero. I encara patia que si programava quelcom encomanés als alumnes la poca gràcia que tinc amb el tema jocs.

A més, això de la gamificació (des d’una mirada així poruga i de lluny) em sonava molt a allò que anys enrere muntàvem als fòrums: el karma, totalment quantitatiu i gens qualitatiu, vaja, això que ara sembla que es diu pointificació.

Avui m’ha passat pel davant aquesta article de la Camino López https://unamillennialdeprofesora.wordpress.com/2018/03/30/deja-de-pointificar-con-apps-reflexiones-sobre-gamificacion-y-nuestra-responsabilidad-como-profesores/ i li he fet una ullada ràpida que, contra-pronòstic, m’ha enganxat.

M’he aturat en aquesta imatge del Gamification Design Framework i això m’ha semblat una altra història.  Aquí si m’hi veig. No sé on aniré a parar, però seguiré aquest fil a veure si resolc el tema «Action» amb una certa dignitat 🙂

A veure.

 

 

Manifest per una nova cultura digital

Aquí el Manifest per una nova cultura digital, al que m’adhereixo, obtingut, tal qual, https://manifestoculturadigital.wordpress.com


Un manifest viu i dinàmic

Estem en un moment crucial per al present i el futur de la nostra vida individual i col·lectiva. Hem de prendre consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en àmbits tan dispars com la política, la salut, l’economia, l’educació o els nostres drets. Aquests canvis suposen una gran oportunitat de dissenyar una nova cultura digital per desenvolupar una societat millor.

Però tot això no passarà si esperem que algú ho faci per nosaltres. Necessitem dibuixar un nou mapa per interpretar el món que ens permeti teixir un nou consens social. Per això volem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat. Per tot això, partim d’aquests 10 àmbits:

1. Societat Dinàmica.
Educa tota la tribu. Si la tribu avui és digital, la tribu s’educa també a internet. Aprendre a viure en societat implica poder créixer en tots els àmbits, també el digital.

2. Drets Humans.
Tota persona té dret a estar connectada amb el món i a conèixer de forma entenedora els avenços de les noves tecnologies, sotmetent-los a debats ètics i socials.

3. Educació Universal.
La xarxa entre famílies, entitats, empreses i institucions educatives ha d’assegurar l’educació digital de criatures, joves, persones adultes i gent gran.

4. Competències Digitals.
Desenvolupem competències digitals al llarg de la vida, on l’ús adequat de les eines resideix més en el ‘per a què’ i el com, i menys el ‘quan’ o ‘quant’.

5. Gestió de la Identitat.
Hem de gestionar les emocions a la xarxa de manera que preservem la pròpia privacitat, la seguretat i la identitat; preservant sempre l’equilibri entre el jo presencial i el virtual.

6. Desenvolupament Professional.
Hem de replantejar el disseny i la funció dels sistemes educatius, les noves formes de treball i les relacions entre ciutadania i institucions públiques i privades.

7. Cultura Col·laborativa.
Participem creativament en el disseny d’una cultura de dades obertes amb noves apropiacions de la tecnologia i formes de relacions humanes.

8. Comunicació Crítica.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials són responsables dels missatges i valors que transmeten. Productors i consumidors hem de tenir esperit crític.

9. Consum Conscient.
El consum digital responsable genera hàbits saludables i respectuosos en la connexió amb un nou equilibri entre horaris, espais i usos conscients.

10. Ús Responsable.
Fem servir els recursos adequats de forma justa, equitativa i solidària, a favor de la transparència, la neutralitat, la reutilització i la sobirania tecnològica.

 

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual
CC BY-NC-SA

Aquesta llicència permet a qualsevol persona mesclar, adaptar i construir a partir de la vostra obra sense finalitat comercial, sempre que us en reconeguin l’autoria i mantinguin llicència en les seves noves creacions.


Neix l’Associació de Professionals de la Dinamització Social Digital

El video del Pep Oliveras explicant la figura del dinamitzador digital m»arriba via el butlletí de la Xarxa Punt TIC.

Els primers dinamitzadors/res digitals  van/vam aparèixer a finals dels noranta quan els ajuntaments van començar a redactar i implementar els seus plans de la Societat de la Informació. Calia lluitar contra la imminent fractura digital i es van posar en marxa multitud de projectes que incorporaven aules TIC als barris, als Centres Cívics, als Casals de Joves, als Casals d’Avis… Llavors encara no existia ni l’IPhone ni Android i a moltes aules fins i tot treballàvem sense Internet o amb connexions molt molt precàries.
És l’època en que xarxes com Omnia i RedConecta posen les bases de la figura del dinamitzador/a digital i l’accent en la seva necessitat.

D’aquells primers dinamitzadors/res, molts hem pres altres camins: alguns com va ser el meu cas, vaig endinsar-me en el món de la Formació TIC i de l’e-learning, altres van derivar cap el Community Management, altres ves a saber…

Però la figura del dinamitzador/a digital roman viva, activa i necessària, i ara amb la creació de l’Associació de Professionals de la Dinamització Social Digital (presentada al setembre del 2017) s’obren, esperem, nous horitzons de consolidació de la figura i del seu reconeixement.

Aquí el vídeo del Pep Oliveras explicant la figura del dinamitzador digital:

I aquí l’enllaç a la pàgina de l’Associació de Professionals de la Dinamització Digital: http://dinamitzatic.elteb.org/

Som-hi !

 

Escriure clar, parlar bé, saber dir que no: això cal ensenyar (Victoria Marsick)

Dos minuts, un tallat i, si està disponible una ullada al diari abans de recollir els nens…
I avui el diari era La Vanguardia i, a La Contra, aquesta professora: la Victoria Marsick.

I de La Contra, dues preguntes i dues respostes:

1. Quantes tècniques pedagògiques hi ha? (aish…)
Moltes, i són eines, el bon professor les ha de conèixer i fer servir la més convenient en cada cas, com qui té una bona caixa d’eines.

2. I quina és la seva eina predilecta?
L’escola de l’action learning (aprenentatge d’acció), de Reginald Revans.

No sé si celebrar un gra de sorra més en la divulgació de l’aprenentatge d’acció o fer-me creus de que encara calgui insistir-hi…

En fi, aquí l’entrevista:

El Neoliberalisme a educació

Jaume Carbonell comparteix en l’article «Escola i empresa: cada cop més a prop«, publicat a «El Diari de l’Educació«, un magnífic comentari sobre dos llibres que ens acosten a les pràctiques que apropen l’escola al neoliberalisme.

Els dos llibres sobre els que parla són:

  1. Polítiques educatives y construcción de personalidades neoliberales y neocolonialistas.
    Juanjo Torres Santomé.
    Editorial Morata.
  2. Neoliberalisme educativo.
    Enrique Javier Díez Gutiérrez.
    Octaedro Editorial.

Del comentari a Juanjo Torres m’impacten directament les «quatre dimensions en la conformació neoliberal de l’ésser huma» que em funcionen com a una mena d’autotest. Sempre m’he considerat un zoom politikon, també dins de l’aula, i aquestes dimensions m’arrosseguen a la reflexió sobre la meva pròpia pràctica professional.
Són aquestes:

a) Homo Economicus, que col·loca els diners i la riquesa com el motor de vida, com la motivació més determinant dels seus comportaments. Dins d’aquesta tessitura és el poder econòmic de cada persona el que li permet triar les millores ofertes dins del mercat, comportant-se com un client i no com un ciutadà subjecte de drets i prestacions socials

b) Homus consumens, que subratlla l’obsessió pel consumisme compulsiu que li porta a pagar un alt preu per la satisfacció de necessitats artificials i absolutament prescindibles. Però és això el que li proporciona una seguretat, un prestigi social i fins i tot un cert narcisisme

c) Homo debitor, que entra en la lògica del circuit econòmic en la mesura que ha de satisfer un munt de necessitats. D’altra banda, l’endeutament és una altra manifestació de poder i distinció social. Així mateix es facilita l’onada privatizadora expansiva de nous espais i nínxols de negoci

i d) Homo numericus, en la qual la vida de les persones sempre és mesurable i quantificable. Es construeix un aparell amb tècniques creixentment sofisticades per reunir un munt d’informació, predir comportaments, diagnosticar, avaluar al llarg de tota la vida.

 

El comentari a Enrique Javier Díez, em fa qüestionar la introducció de l’emprenedoria al món escolar. Ho fa amb quest paràgraf:

També posa l’èmfasi en una de les claus de la subjectivitat neoliberal: ser empresari d’un mateix.

És l’ésser humà del càlcul i de l’interès individualista que s’obre pas i es realitza a través d’una permanent i feroç competició amb altres subjectes, que té com a màxima l’ajuda’t a tu mateix.

En aquesta societat de l’interès individual i de l’egoisme no hi ha lloc per a la solidaritat col·lectiva en un entorn on es deslegitima i neutralitza el conflicte social, ja que les responsabilitats no concerneixen al govern o a la comunitat, sinó a la pròpia persona reconvertida en emprenedora i empresària.

Ja estic atenent a plantejament alternatiu…

Sí: ho reconec: aquí un fan incondicional de l’Optimot

I sóc tan fan que, a més de tenir l’accés directe a la barra de marcadors de tots els meus navegadors, a tots els meus dispositius,  comparteixo aquí, en aquest particular àtic, el que és i de quines fonts es nodreix:

Optimot, consultes lingüístiques, és un servei que ofereix la Direcció General de Política Lingüística en col·laboració amb l’Institut d’Estudis Catalans i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Consta d’un cercador d’informació lingüística que ajuda a resoldre dubtes sobre la llengua catalana.
Per mitjà de l’Optimot es poden consultar de manera integrada diferents fonts.

Aquestes són les fonts:

Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2a edició)
És el diccionari normatiu de la llengua catalana, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua. Aquest diccionari conté el lèxic de la llengua general.

Verbs conjugats de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
Són els models de conjugació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016), que inclouen les formes generals i les principals variants dialectals, amb el desenvolupament complet dels temps simples i els compostos.

Fitxes de l’Optimot
Són fitxes elaborades pel servei de consultes Optimot, que tenen l’objectiu de difondre la normativa lingüística vigent i d’explicar qüestions relatives a l’ús de la llengua, d’una manera concisa i didàctica. Les fitxes de l’Optimot es classifiquen en les categories següents: fonètica i prosòdia, ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, fraseologia i refranys, antroponímia i toponímia, i altres aspectes convencionals o qüestions d’estil de la llengua.

Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
És l’obra que recull la normativa ortogràfica vigent. Ha estat elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans, que és la institució que té encomanada la funció d’acadèmia de la llengua.

Diccionari català-castellà i Diccionari castellà-català d’Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Són dos diccionaris bilingües del grup editorial Enciclopèdia Catalana, que proposen possibles equivalències entre el català i el castellà i entre el castellà i el català.

Diccionaris terminològics del TERMCAT
Són diccionaris especialitzats elaborats pel Centre de Terminologia TERMCAT. Recullen termes de diferents àmbits del coneixement: economia, dret, gastronomia, indústria, zoologia, etc. Les fitxes terminològiques que contenen termes normalitzats, és a dir, aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT, presenten el distintiu Neoloteca.

Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya de la Comissió de Toponímia de Catalunya (2a edició)
És l’obra que recull la forma oficial de 53.000 topònims de Catalunya, elaborada per la Comissió de Toponímia de Catalunya, que és l’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims de Catalunya.

Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord de l’Institut d’Estudis Catalans
És l’obra que recull la forma normativa catalana dels topònims més significatius de la Catalunya del Nord, elaborada per l’Institut d’Estudis Catalans. Inclou també la pronúncia de cada topònim d’acord amb la notació de l’alfabet fonètic internacional.

Criteris lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística
Són monografies sobre aspectes convencionals de la llengua (majúscules, abreviatures, etc.) i sobre qüestions d’estil (criteris de redacció i de traducció, llenguatge no sexista, etc.), elaborades per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

I a sobre, quan les opcions de cerca que ofereix l’Optimot no resolen el dubte lingüístic, es pot accedir a un servei d’atenció personalitzada.

 

Font: http://llengua.gencat.cat/ca/serveis/eines_i_recursos/autoservei/fonts_optimot

Videolearning: 5 beneficis i 5 consells

Arribo a aquest article via Linkedin.

Seguint el contingut, arribo a elearningactual.com

L’article inclou un video que no arribo a visionar: tinc prou amb el text…

Darrerament em plantejo el vídeo com a contingut per als meus alumnes, adults, en model blended learning, però encara no he trobat ben bé com solucionar el mode passiu en que es col·loca l’alumne i que, per a mi, sovint és més ràpid llegir que visionar. L’Eva Garcia ho planteja en part, però no aporta, em sembla cap resposta més o menys convincent.

Sigui com sigui,  la infografia de l’article em sembla un bon «post-it» que vull tenir present:

Font: https://elearningactual.com/videolearning-consejos-beneficios/

Noves metodologies i tecnologies disruptives en el món educatiu

M’arriba via Setmanari Punt TIC. Es tracta del recull de materials resultant del curs «Nous artesans digitals«, signat pel Dinamitzador TIC Pep Oliveres.

Molt interessant.

Suposa una senzilla i molt entenedora introducció al que anomenen «noves metodologies i tecnologies disruptives en el món educatiu»:

  • Programació i pensament computacional
  • Robòtica educativa
  • Impressió i Disseny 3D
  • Realitat Virtual i Realitat Augmentada
  • Internet de les coses

A voltes amb l’e-learning

Tinc entre mans dues propostes d’e-learning, blended learning per a ser més exactes. [B1 i 3R]

Les dues parteixen de formació que ja es fa en mode presencial.

Baix pressupost, poc o nul suport tècnic i poc suport institucional.

Intento posar en ordre algunes idees, faig algunes cerques ràpides (em fa una certa mandra recuperar la formació del Màster)


Li dono alguna volta al Model ADDIE que ja faig servir a alguns projectes d’Arquera.com

No estic molt segur ara de com enfocar-ho, si conservar en aquests dos projectes la capa «marquetera i comercial» o mantenir-me «purista».

ANALISI -> DISSENY -> DESENVOLUPAMENT -> IMPLEMENTACIÓ -> AVALUACIÓ