Bloquejar una cel·la determinada en Excel

Passa de tant en tant: algú et fa una pregunta sobre un aplicatiu que en principi és fàcil fàcil i , en aquell moment, res.

Això m’ha passat aquesta matí amb la pregunta sobre com protegir una cel·la (que conté, o no, fórmules).
Ja feiem el que faria qualsevol usuari una mica habituat a moure’s amb Excel, però res.

Aquí els pasos, perquè a la propera no em torni a passar 🙂

Pasos per bloquejar una cel·la a Excel

  1. Seleccionar tot el full
  2. Format de cel·la/Protegir/Desbloquejar
  3. Seleccionar les cel·les a protegir
  4. Format de cel·la/Protegir/Bloquejar
  5. Sobre la pestanya del full, botó dret/Protegir Full/»Protegir cel·les bloquejades» tot deixant marcades les opcions «Seleccionar cel·les bloquejades» i «Seleccionar cel·les desbloquejades». Acceptar.

Certament sembla un sense sentit, però així és com funciona… a la 2010.



Gènere i presó. Programa de perspectiva i equitat de gènere en l’àmbit penitenciari

Treballar qüestions com el gènere no és fàcil, gens. A la vista està l’actual panorama de violència de gènere i violència sexual que, deixeu-me dir-ho així, ens dessola.

Doncs imaginem per un moment com deu ser treballar aquesta qüestió en el context dels centres penitenciaris i també, com d’important i necessària esdevé aquesta tasca en seu penitenciària.

Un grup de professionals que treballen a presons, han col·laborat per crear i compartir aquest extraordinari material que sense cap mena de dubte paga la pena revisar si en algun moment et toca treballar el tema amb un grup d’alumnes, un equip de treball, etc.

Aquí el que al respecte diu la web de la Generalitat:

«Aquest llibre és fruit del treball col·laboratiu dels membres de la comunitat de pràctica de referents de gènere dels centres penitenciaris, i aporta la garantia que la perspectiva de gènere s’analitza des de la realitat viscuda en un centre penitenciari, lluny de teories o de models difícils d’aplicar. La seva lectura condueix a la reflexió i l’autoconeixement a tothom que estigui interessat en aquesta realitat, i dona arguments que posen de manifest l’origen de moltes de les desigualtats que comporten discriminacions i violències. És un bon indicador de la vocació professional i del compromís present a les institucions penitenciàries del nostre país.»

Font: http://justicia.gencat.cat/ca/departament/publicacions/col_leccions_actives/programa_compartim/

2018_11_16_pc-19-genere-i-preso

Donem la veu perquè les màquines ens entenguin quan parlem català

Hi ha propostes que són xules xules 🙂
Fem-ho !


Estratègies didàctiques per fomentar l’educació per al desenvolupament en l’àmbit escolar

Hi ha molta gent fent feina molt interessant per fer d’aquest món un lloc millor.

A partir d’el correu electrònic del Jordi Cuixart  «Des de la presó: 17 anys de presó no ens faran renunciar a res» arribo a la web lafede.cat (Organitzacions per a la justícia global).

No la coneixia malgrat la seva històrica trajectòria.

El baner «Recursos per a una educació transformadora» em crida l’atenció i el segueixo fins anar a parar a una altra web, la de  CeD: Competències i educació per al desenvolupament.

M’entretinc a mirar què és això i ho trobo aquí.

Competències i EpD és un projecte de formació i innovació educativa dirigit a professorat i personal tècnic d’ong que té una duració tres anys amb diferents nivells d’implicació.

Però segueixo navegant per la seva opció de Recursos i Estratègies didàctiques.

M’agrada molt el que trobo.

 

I segueix…

 

 

Audios i Músiques pels continguts educatius.

Sovint, quan fem alguna mena de continguts educatius invertim a saber quanta estona en cercar l’àudio que en pugui anar millor.

A YouTube disposem d’una audio-llibreria que ens proporciona una molt pràctica col·lecció tant de músiques breus com d’efectes sonors.

El cercador és molt molt útil, es poden «pre-escoltar» a l’instant i són molt fàcils de desacrregar (això sí, cal estar logat a YouTube).

Aquí:

https://www.youtube.com/audiolibrary/music

 

Microsoft Learning Content Development System: un generador de continguts per l’elearning

Microsoft Learning Content Development System (LCDS), és una apliació de Microsoft (gratuïta) que permet generar continguts per a elearning, exportable en SCORM.

LCDS incorpora una sèrie de plantille sque ens faciliten molt la creació dels continguts i permet una personalització realment diversa.

Aquí el Manual en castellà.

Manual-LCDs-v23-PDF

Alguns apunts sobre Lightroom

Vinc d’un curs de Lightroom al Centre de Formació Permanent Tres Roques, de Mataró.

Faig moltes fotos però el tema gestió i arxivat el tinc fet un desastre. En aquest curs estic descobrint com treure-li profit al Lightroom que, per altra banda, fa anys i anys que venia fent servir de forma autodidacta… i incorrecta.

CONVERSIÓ DE RAW A DNG

Bé, treballar amb un Ligthroom Elements 3.6 (amb Camara Raw 6.6) que és una antigalla, té un petit inconvenient: que els arxius raw de les càmares una mica noves ja no els sap interpretar i no els importa.

La solució passa per instal·lar l’Adobe DNG Converter. que, en Octubre del 2018 es pot desinstal·lar des d’aquí: https://supportdownloads.adobe.com/thankyou.jsp?ftpID=6450&fileID=6470

Un cop descarrega i instal·lat, el flux de treball és el que mostra aquesta infografia, obtinguda de la pàgina d’ajut d’Adobe: https://helpx.adobe.com/es/photoshop/using/adobe-dng-converter.html

Per força, aquest procediment és més lent que importar directament des de Lightroom, però no hi ha altra forma d’obrir els arxius amb Lightroom sino és convertint-los a .dng o obrir-los en jpg (que no és la idea és clar).

Ara la decisió és: conservem els cr2 i els dng o només els dng?

Sigui com sigui, el procediment és:

  1. obrir el Converter
  2. seleccionar la font d’origen (encara que a l’origen hi hagi jpg’s, només agafarà els raw, en aquest cas, els cr2)
  3. seleccionar la font de destí
  4. configurar el nom que es vol per als arxius i, important,
  5. triar la compatibilitat. En aquest, Camera Raw 6.6 i superiors. I llestos.

Com a exemple del que pot trigar la importació, amb un i5 a 2.3 GH agafant les imatges d’una SD i desant-les a un disc dur extern, USB 2, ha trigat 6 minuts en convertir 290 fotos.

IMPORTACIÓ

Ara es pot procedir a una importació «convencional» des de la Biblioteca de  Lightroom prenent com a origen la carpeta on el converter ha desat els arxius dng.

En el procés d’Importació he triat el mètode «Mover» perquè no tinc interès en conservar els arxius dng per duplicat. Amb aquesta opció Lightroom els treu de la carpeta destí on els havia desat en el procés de conversió i els desarà a la carpeta destí de la importació de Lightroom.

SELECCIÓ

Les banderes

Un cop feta la importació faig la selecció, és a dir, el «descarte». He descobert 3 dreceres de teclat que m’estalvien, com feia abans, de destriar les fotos amb un altre programa, FastStone Image Viewer.

Les tecles són:

  • X: Per descartar (bandera negra)
  • P: Les «bones» (bandera blanca)
  • U: Per treure l’etiqueta (des-descartar, és a dir, recuperar)
  • Control + Retrocés: Eimna del disc o treu del catàlec les fotos descartades.

A més de les dues banderes tenim dos altres sistemes per seleccionar les imatges:

Les estrelles

Les estrelles d’una a cinc on, normalment, a més estrelles més valor (sic). Tenint la imatge seleccioanda podem teclejar el número que vulguem o bé fer clic directament sobre la base del marc (hi ha uns punts que «allotjen» les estrelles).

Els colors

I, a més de les estrelles (i les banderes), també podem classificar les imatges per colors fent servir el teclat numèrioc (de 6 en davant) o sobre la imatge en qüestió botó de la dreta/color.

Aquestes opcions de selecció són especialment útils perquè després permeten la cerca acurada d’imatges amb una certa precisió.

La idea és descartar les fotos no aptes i identificar les «banderes blanques» abans de endreçar-les en les col·leccions. Compte que això pot ser important perquè des de les col·leccions no es podrà pas eliminar les descartades (les banderes negres).

L’ETIQUETATGE

Recomanat fer-ho de conjunt gran a conjunt petit. Com sempre, separades per comes. Una etiqueta pot tenir espais com «Cavall de mar».

Existeixen thesaures que es poden importar a Lightroom i també es poden fer manualment: a un txt la paraula superior seria l’arrel. Les categories immediatament inferiors es disposarien a un salt de línia més avall i amb un tabulador. Les categories permetrien n subcategories.

Les etiquetes ens permetran fer cerques molt acurades des de el mòdul Biblioteca /Filtres. Aquesta eina és capaç de cercar no només per les etiquetes sino també per qualsevol de les metadades.

LES COL·LECCIONS

Són carpetes virtuals que només hi són al catàleg (no existeixen pas a windows).

Podem crear un «Conjunt de col·leccions» que podrà acollir altres «conjunts de col·lecions» i també col·leccions però no pas fotos individuals)

REVELAT

Disparo en blanc i negre, però en la conversió a dng les minuatures tornen a mostra el color.

Cal, per exemple, un «Ajuste» com «General/Escala de grises. A partir d’aquí pot anar bé tocar una imatge, salvar els «ajustes» i reproduir-los en totes les imatges similars.

EXPORTACIÓ

És el moment de convertir les imatges a jpg per «a la seva distribució» 🙂

 

Al final, incorporar Lightroom, amb una mica de coneixement de causa, al processat de les imatges és una gran idea. L’inconvenient, però, és que «et cases» amb una software propietari com ho són els d’Adobe

Cal fer una ullada a programes com DarkTable, a veure què…

 

REVELAT

Entrem al mòdul «revelat».

Tinguem en compte que «no hi ha una foto perfecta»

Al módul de revelat, tornem a tenir dues columnes amb les eines i opcions corresponents.

Columna de l’esquerra

  • Navegador sobre la imatge
  • Ajustes preestablecidos (que són filtres predeterminats)
    • Ajustes Personalitzats
  • Instantànies: punts de revelat de referència només pera nua foto (?).
    Podria servir també per a tenir 3 versions de la mateixa imatge: tenint 3 instantànies d’aqusta imatge.
  • Història: enregistra totes les modificacions, pas a pas, fetes sobre la imatge.
  • Colecciones

Columna de la dreta
A tots els controladors que trobem aquí, el doble clic sobre «l’agafador» torna el valor a zero.

  • Histograma: Els triangles superiors de l’histograma indiquen i mostren les àrees sub o sobre exposades (que mostra amb àrees blaves o vermelles)

 

  • Bàsicos
    • Tratamiento: Color (3 canals) / Blanc i negre (256 tons)
    • Balance de blancs: disparem amb el balance en automàtic i s’ajusta des d’aquí (Temperatura i matiz). Amb la pipeta se li dona la referència a LR de què ha de considerar el blanc.
    • Contrast (separació dels tons)
    • Altes llums: actua preferentment sobre els tons més clars, més carregats de llum. Millor tendint a l’esquerra
    • Ombres: actua preferentment sobre les ombres (tons intermitjos)
    • Blancs: actua preferentment sobre els blancs (tons intermitjos). Millor tendint a l’esquerra
    • Negres: actua preferentment sobre els tons més foscus, amb menys lllum

 

  • Presència
    • Claridad: aplica contrast a les zones entre ombres i claror.
    • Intensidad: és una saturació ponderada als colors freds (interessant per «pujar» gespes i cels, per exemple)
    • Saturació: carrega els colors: més aviat poca.

 

  • Curva de tonos: Comprimeix els tons, incrementa el contrast… si fa o no fa el mateix que es pot fer amb o des de l’histograma. Permet treballar sobre algun dels tres canals.

 

  • HSR| Color | Blanc i negre
    • Permet editar, tocar els tons, saturacions i luminància
      És una eina molt versàtil.

 

  • Dividir tonos
    Eina més aviat creativa. Separa la imatge en altes llums i ombres i els tenyeix…

 

  • Detalle
    • Enfocament:
    • Radio i detalle: afecten a l’algoritme de l’enfocament i té a veure amb la selecció dels píxels.
    • Màscara:  preserva les parts planes i permet que l’enfocament es centri en les zones d’intercanvi de tons. Es combina amb la tecla ALT per veure com ho treballa.

 

  • Soroll
  • Correcció de lent: recupera la vinyeta de no llum, a les cantonades, provocada per les lents.
  • Aberracions cromàtiques: millor si està activat el perfil automaticament.

Transformar i efectos…

Avaluar els projectes per avaluar l’assoliment de les competències

De tant en tant m’apareix al timeline un tuit dels «d’imprimir» per tenir-lo sempre ben a prop i ben present.
Com aquest al respecte de l’Aprenentatge bast en projectes:



Acostament a la gamificació més enllà de la pointificació

En una ocasió, a una Jornada d’Educació i TIC, vaig sentir a l’Oriol Ripoll que per programar una bona gamificació calia ser un jugador, recuperar allò que ens agradava del joc (que em disculpi si potser no el vaig entendre correctament)… i em va semblar coherent,  i conseqüentment em vaig desconnectar de la qüestió, vaig decidir ni intentar gamificar una sola sessió perquè si hi ha quelcom que no m’agrada són justament els jocs de taula: zero. I encara patia que si programava quelcom encomanés als alumnes la poca gràcia que tinc amb el tema jocs.

A més, això de la gamificació (des d’una mirada així poruga i de lluny) em sonava molt a allò que anys enrere muntàvem als fòrums: el karma, totalment quantitatiu i gens qualitatiu, vaja, això que ara sembla que es diu pointificació.

Avui m’ha passat pel davant aquesta article de la Camino López https://unamillennialdeprofesora.wordpress.com/2018/03/30/deja-de-pointificar-con-apps-reflexiones-sobre-gamificacion-y-nuestra-responsabilidad-como-profesores/ i li he fet una ullada ràpida que, contra-pronòstic, m’ha enganxat.

M’he aturat en aquesta imatge del Gamification Design Framework i això m’ha semblat una altra història.  Aquí si m’hi veig. No sé on aniré a parar, però seguiré aquest fil a veure si resolc el tema «Action» amb una certa dignitat 🙂

A veure.

 

 

Manifest per una nova cultura digital

Aquí el Manifest per una nova cultura digital, al que m’adhereixo, obtingut, tal qual, https://manifestoculturadigital.wordpress.com


Un manifest viu i dinàmic

Estem en un moment crucial per al present i el futur de la nostra vida individual i col·lectiva. Hem de prendre consciència de com els avenços tecnològics ens afecten en àmbits tan dispars com la política, la salut, l’economia, l’educació o els nostres drets. Aquests canvis suposen una gran oportunitat de dissenyar una nova cultura digital per desenvolupar una societat millor.

Però tot això no passarà si esperem que algú ho faci per nosaltres. Necessitem dibuixar un nou mapa per interpretar el món que ens permeti teixir un nou consens social. Per això volem reflexionar, compartir i connectar persones i entitats per actuar des d’un posicionament ètic, reflexiu i informat. Per tot això, partim d’aquests 10 àmbits:

1. Societat Dinàmica.
Educa tota la tribu. Si la tribu avui és digital, la tribu s’educa també a internet. Aprendre a viure en societat implica poder créixer en tots els àmbits, també el digital.

2. Drets Humans.
Tota persona té dret a estar connectada amb el món i a conèixer de forma entenedora els avenços de les noves tecnologies, sotmetent-los a debats ètics i socials.

3. Educació Universal.
La xarxa entre famílies, entitats, empreses i institucions educatives ha d’assegurar l’educació digital de criatures, joves, persones adultes i gent gran.

4. Competències Digitals.
Desenvolupem competències digitals al llarg de la vida, on l’ús adequat de les eines resideix més en el ‘per a què’ i el com, i menys el ‘quan’ o ‘quant’.

5. Gestió de la Identitat.
Hem de gestionar les emocions a la xarxa de manera que preservem la pròpia privacitat, la seguretat i la identitat; preservant sempre l’equilibri entre el jo presencial i el virtual.

6. Desenvolupament Professional.
Hem de replantejar el disseny i la funció dels sistemes educatius, les noves formes de treball i les relacions entre ciutadania i institucions públiques i privades.

7. Cultura Col·laborativa.
Participem creativament en el disseny d’una cultura de dades obertes amb noves apropiacions de la tecnologia i formes de relacions humanes.

8. Comunicació Crítica.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials són responsables dels missatges i valors que transmeten. Productors i consumidors hem de tenir esperit crític.

9. Consum Conscient.
El consum digital responsable genera hàbits saludables i respectuosos en la connexió amb un nou equilibri entre horaris, espais i usos conscients.

10. Ús Responsable.
Fem servir els recursos adequats de forma justa, equitativa i solidària, a favor de la transparència, la neutralitat, la reutilització i la sobirania tecnològica.

 

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual
CC BY-NC-SA

Aquesta llicència permet a qualsevol persona mesclar, adaptar i construir a partir de la vostra obra sense finalitat comercial, sempre que us en reconeguin l’autoria i mantinguin llicència en les seves noves creacions.


Paraula de Saramago, et lloem senyor

Aquest migdia, a un dinar informal de feina, ha sortit durant una estoneta la qüestió de les criatures i de la paternitat i de…

Un company m’ha parlat d’una cita de Saramago al respecte…
Aquí un no combrega gaire (gens) amb la qüestió divina, però totalment amb el sentit de les paraules del mestre:

Aquestes:

“…hijo es un ser que Dios nos prestó para hacer un curso intensivo de cómo amar a alguien más que a nosotros mismos, de cómo cambiar nuestros peores defectos para darles los mejores ejemplos y, de nosotros, aprender a tener coraje. Sí, ¡eso es!; ser madre o padre es el mayor acto de coraje que alguien pueda tener, porque es exponerse a todo tipo de dolor, principalmente de la incertidumbre de estar actuando correctamente y del miedo a perder algo tan amado. ¿Perder?, ¿cómo?, ¿no es nuestro?, fue apenas un préstamo …el más preciado y maravilloso préstamo ya que son nuestros sólo mientras no pueden valerse por si mismos, luego le pertenece a la vida, al destino y a sus propias familias. Dios bendiga siempre a nuestros hijos, pues a nosotros ya nos bendijo con ellos”.

(José Saramago)

Neix l’Associació de Professionals de la Dinamització Social Digital

El video del Pep Oliveras explicant la figura del dinamitzador digital m»arriba via el butlletí de la Xarxa Punt TIC.

Els primers dinamitzadors/res digitals  van/vam aparèixer a finals dels noranta quan els ajuntaments van començar a redactar i implementar els seus plans de la Societat de la Informació. Calia lluitar contra la imminent fractura digital i es van posar en marxa multitud de projectes que incorporaven aules TIC als barris, als Centres Cívics, als Casals de Joves, als Casals d’Avis… Llavors encara no existia ni l’IPhone ni Android i a moltes aules fins i tot treballàvem sense Internet o amb connexions molt molt precàries.
És l’època en que xarxes com Omnia i RedConecta posen les bases de la figura del dinamitzador/a digital i l’accent en la seva necessitat.

D’aquells primers dinamitzadors/res, molts hem pres altres camins: alguns com va ser el meu cas, vaig endinsar-me en el món de la Formació TIC i de l’e-learning, altres van derivar cap el Community Management, altres ves a saber…

Però la figura del dinamitzador/a digital roman viva, activa i necessària, i ara amb la creació de l’Associació de Professionals de la Dinamització Social Digital (presentada al setembre del 2017) s’obren, esperem, nous horitzons de consolidació de la figura i del seu reconeixement.

Aquí el vídeo del Pep Oliveras explicant la figura del dinamitzador digital:

I aquí l’enllaç a la pàgina de l’Associació de Professionals de la Dinamització Digital: http://dinamitzatic.elteb.org/

Som-hi !

 

Editor d’html online

Aquest és un magnífic editor online d’htmla, css i js, gratuït i sense cap mena de publicitat o afegitó en el resultat, que ens pot fer molt de servei quan hem de fer alguna pàgina, per exemple des de Moodle, i l’editor no és prou… fi.

El que escrivim al requadre de l’equerra de forma «visual», ens apareix en html al requadre de la dreta. Molt fàcil d’utilitzar.

Val la pena tenir-lo a ma 🙂

L’adreça és https://html-online.com/editor/

 

Escriure clar, parlar bé, saber dir que no: això cal ensenyar (Victoria Marsick)

Dos minuts, un tallat i, si està disponible una ullada al diari abans de recollir els nens…
I avui el diari era La Vanguardia i, a La Contra, aquesta professora: la Victoria Marsick.

I de La Contra, dues preguntes i dues respostes:

1. Quantes tècniques pedagògiques hi ha? (aish…)
Moltes, i són eines, el bon professor les ha de conèixer i fer servir la més convenient en cada cas, com qui té una bona caixa d’eines.

2. I quina és la seva eina predilecta?
L’escola de l’action learning (aprenentatge d’acció), de Reginald Revans.

No sé si celebrar un gra de sorra més en la divulgació de l’aprenentatge d’acció o fer-me creus de que encara calgui insistir-hi…

En fi, aquí l’entrevista:

El Neoliberalisme a educació

Jaume Carbonell comparteix en l’article «Escola i empresa: cada cop més a prop«, publicat a «El Diari de l’Educació«, un magnífic comentari sobre dos llibres que ens acosten a les pràctiques que apropen l’escola al neoliberalisme.

Els dos llibres sobre els que parla són:

  1. Polítiques educatives y construcción de personalidades neoliberales y neocolonialistas.
    Juanjo Torres Santomé.
    Editorial Morata.
  2. Neoliberalisme educativo.
    Enrique Javier Díez Gutiérrez.
    Octaedro Editorial.

Del comentari a Juanjo Torres m’impacten directament les «quatre dimensions en la conformació neoliberal de l’ésser huma» que em funcionen com a una mena d’autotest. Sempre m’he considerat un zoom politikon, també dins de l’aula, i aquestes dimensions m’arrosseguen a la reflexió sobre la meva pròpia pràctica professional.
Són aquestes:

a) Homo Economicus, que col·loca els diners i la riquesa com el motor de vida, com la motivació més determinant dels seus comportaments. Dins d’aquesta tessitura és el poder econòmic de cada persona el que li permet triar les millores ofertes dins del mercat, comportant-se com un client i no com un ciutadà subjecte de drets i prestacions socials

b) Homus consumens, que subratlla l’obsessió pel consumisme compulsiu que li porta a pagar un alt preu per la satisfacció de necessitats artificials i absolutament prescindibles. Però és això el que li proporciona una seguretat, un prestigi social i fins i tot un cert narcisisme

c) Homo debitor, que entra en la lògica del circuit econòmic en la mesura que ha de satisfer un munt de necessitats. D’altra banda, l’endeutament és una altra manifestació de poder i distinció social. Així mateix es facilita l’onada privatizadora expansiva de nous espais i nínxols de negoci

i d) Homo numericus, en la qual la vida de les persones sempre és mesurable i quantificable. Es construeix un aparell amb tècniques creixentment sofisticades per reunir un munt d’informació, predir comportaments, diagnosticar, avaluar al llarg de tota la vida.

 

El comentari a Enrique Javier Díez, em fa qüestionar la introducció de l’emprenedoria al món escolar. Ho fa amb quest paràgraf:

També posa l’èmfasi en una de les claus de la subjectivitat neoliberal: ser empresari d’un mateix.

És l’ésser humà del càlcul i de l’interès individualista que s’obre pas i es realitza a través d’una permanent i feroç competició amb altres subjectes, que té com a màxima l’ajuda’t a tu mateix.

En aquesta societat de l’interès individual i de l’egoisme no hi ha lloc per a la solidaritat col·lectiva en un entorn on es deslegitima i neutralitza el conflicte social, ja que les responsabilitats no concerneixen al govern o a la comunitat, sinó a la pròpia persona reconvertida en emprenedora i empresària.

Ja estic atenent a plantejament alternatiu…